Autor Tema: Contes M.O. : El llop i les 7 cabretes  (Leído 377 veces)

Desconectado Nuria

  • Administrador
  • *****
  • Mensajes: 570
  • Sexo: Femenino
Contes M.O. : El llop i les 7 cabretes
« : mayo 01, 2017, 12:14:35 »
            EL LLOP I LES SET CABRETES

En el llibre “El veritable rostre dels càtars” d’ Anne Brenon, en la pag. 140, s’hi parla de les Esglésies càtares i de l’acta de St. Fèlix de 1167 i del que en trauré un petit comentari. I diu així: “Nicetas, com a dignatari càtar oriental, segons ell exposà, representava, seguint el model de les {Set Esglésies d’Àsia}, cinc esglésies ben delimitades geogràficament i ben estructurades jeràrquicament, esglésies que mantenien entre elles relacions de pau”.... (Aquestes esglésies serien el que ara anomenem bisbats. Però per no crear confusió d’ordre religiós, continuarem dient esglésies)
Les cinc esglésies eren la de Tolosa, l’Albí, la de Carcassona, la d’Agen, i la de França. S’ha de tenir en compte que França no era com la coneixem en la actualitat. El rei de França ho era només de la part de territori anomenat L’Illa de França.
Aquesta breu exposició és només per endinsar-nos en el conte també conegut per les “Set Cabretes”. Fem-hi un petit repàs.
La mare de les cabretes va marxar de casa per anar a comprar i les hi va dir que no obrissin la porta al llop. Aquest amb tota l’astúcia, va aconseguir que li obrissin la porta i se les va menjar una a una. Després se’n va anar a dormir doncs estava molt tip. La mare cabreta, al arribar a casa i donar-se’n compte que les seves filles no hi eren, va buscar al llop. Quan el va trobar li va obrir la panxa traient-li les cabretes i omplint-la de rocs. La qual cosa li va produir molta sed i mori ofegat al riu mentre bevia.
En l’edat mitjana, la cabra era sinònim del diable, doncs aquest era representat gairebé  sempre per un boc o cabró, i quina manera més subtil de dir que les cabres, filles del cabró eren ni més ni menys, que els heretges. Llavors el conte torna a tenir un altre significat i ens explica en bones paraules la creuada contra l’heretgia càtara.   
Com dèiem en el conte de la Ventafocs, que si la casa era el Llenguadoc, la forma d’entrar-hi que va utilitzar el llop, era la del engany; canvia la veu (Diu el que no sent) i s’enfarina les cames (disfressa els seus motius pel que fa a l’entrada del Llenguadoc).  I es menja a las set cabretes. Si tenim en compte el que s’ha exposat més amunt veurem que aquestes son les set Esglésies que el bisbe Nicetas deia representar.
Però hi ha alguna cosa que no lliga, si com hem dit abans, les esglésies càtares eren cinc de conegudes, ¿com és que el llop se’n menja set? Curiosament,  això fa pensar que l’autor del conte, sabia de l’existència de les set. Quines son les dues que falten? En els documents que exposen els llibres que parlen dels càtars, (documents inquisicionals) sols parlen de cinc.
Llavors hem d’entendre segons el conte, que la creuada sense saber-ho va eliminar les dues esglésies, ja que no hi cap document que en parli. Eren secretes? O be per motius polítics, no varen ésser registrades per la temuda i corrupta inquisició?
En el llibre anomenat al principi, diu que quant els càtars eren perseguits es va crear una nova església, la de Rases. Amb aquesta farien sis, però la sèptima, quina era? Penso hi puc estar molt equivocat que era la que deien, l’església del desert, l’església del exili.
Tornant al conte, la conquesta de la terra Occitana, va ser difícil de pair, doncs l’indigesta que va agafar el llop el fa morir ofegat. Doncs la mare allibera les cabretes del seu ventre. (la reconquesta del Llenguadoc es portada a terme pel comte de Tolosa i en aquesta reconquesta i morí la ma dreta del llop, Simó de Montfort) als peus de la muralla de Tolosa.
Conte o crònica de la desfeta i la reconquesta del Llenguadoc?
                              
                           Joan Ramon Canal