Autor Tema: Contes M.O.: La Ventafocs  (Leído 622 veces)

Desconectado Nuria

  • Administrador
  • *****
  • Mensajes: 573
  • Sexo: Femenino
Contes M.O.: La Ventafocs
« : abril 08, 2017, 03:04:22 »
TROBAR LLEU

                  LA VENTAFOCS
 

Si als protagonistes del famós conte de F. Perrault (Autor del llibre de contes: Els contes de la mare Oca), els canviem el nom per elements  i accions que varen passar a l'època dels Càtars, les creences, l'afany de poder, la creuada per motius religiosos, quan eren del tot econòmics, i la inquisició per acabar-ho d'arreglar, veurem que, aquest conte, no és un conte qualsevol sinó que és un conte d’allò més interessant, sinó fixeu-vos-hi:
Protagonistes                    El que representen

El Pare                     =          L'Evangeli
La Mare                    =          La religió Càtara (Amor)
La Filla                     =          La humilitat                        
La Madrastra            =          La religió Catòlica (Poder)
Les Filles                  =          La dictadura i la repressió
El Rei                       =          Déu
El Príncep                 =          Crist                         
La Fada                    =          Una Faidit 
La Casa                    =          El Llenguadoc
El Castell                  =          El Temple Cristià

                         

L'Evangeli després de la conquesta del Llenguadoc, per part dels creuats, es va quedar vidu, (va perdre el seu significat), doncs la religió Càtara havia sigut políticament eliminada deixant una filla, (la humilitat), fruit de l'Amor de l’Evangeli de Joan, amb la dualitat, que els Bons Homes predicaven, a tots els germans. Uns germans càtars que no sabien on anar ni que fer, doncs els Perfectes, havien sigut eliminats, passats per l'espasa o bé entregats a la foguera.
La nova religió (del Poder) es va casar amb aquest Evangeli, aportant-hi les dues vessants que la caracteritzaven, la dictadura i la repressió, portada a terme per la desgraciadament famosa Inquisició. S’ha de tenir en compte que el Pare, (l’Evangeli) pràcticament no hi és mai. Que és igual que dir que de l’Evangeli només se’n treien els mots, no les ensenyançes..
La nova religió, mitjançant les seves filles, va fer estralls, entre els càtars; els humiliava, els feia fer tota la feina més denigrant, i alimentava les fogueres amb els seus cossos, (D’aquí el nom de ventafocs. Ventar el foc, és donar-li aires nous perquè cremi millor, aquests aires eren les vides dels càtars) mentre elles (La dictadura i la inquisició) vivien en les terres conquerides com si de casa seva és tractés.
Però tot té un acabament, i seguint la tradició evangèlica, Déu convida als seus fills a la festa en la que el Crist escollirà a qui ha de governar amb Ell aquest món. Tothom  va ésser convidat al ball, però la Mare i les filles se les van enginyar per anar-hi sense la germanastra, la filla de l’Amor, doncs segons elles els heretges no tenien cap dret a presentar-se davant del Rei (Déu).
La religió de l’Amor es va quedar sola, com sols es varen quedar els càtars, però heus aquí que la Fada padrina (mot que ve de Faidit; nom donat als Bons Homes  i Bones Dones que es varen amagar per conservar la seva doctrina) la va consolar, i tot seguit els seu vestit de draps bruts es convertia en  un vestit de gala, i les espardenyes amb unes sabatetes de cristall, transformant tot el que coneixia amb una cosa totalment diferent. Es ha dir que després de rebre el "consolament" la filla de l’Amor estava a punt per participar en el ball del Crist. Doncs tot havia canviat i la vida espiritual tornava a ésser el que sempre havia sigut.
Però hi havia un perill, els "consolamentats" podien ésser descoberts i per tant s'havia de fugir abans de que fos massa tard per tal de que no els coneguessin. I així poder seguir practicant la seva doctrina, que passava aleshores a ésser Secreta.
Però el príncep (Crist), va cercar el món  buscant a la Dama que secretament havia anat al ball i havia perdut una sabateta de cristall, l’única pista per trobar als Càtars. I preguntant, preguntant, va trobar a la portadora d’un calçat transparent, és a dir, l’única religió que no amaga res, perquè el que té, ho dona, i no demana res a canvi, la religió de l’ Amor.

Heus aquí, una història amagada dins un conte, que s’ha anat extenent en el pas dels anys i que vull donar gràcies a aquell que el va escriure amb llenguatge trobadoresc per tal de que no fos censurat per la fèrria dictadura de la Inquisició i així poder arribar a nosaltres. I hem pregunto encara ¿quantes històries més, han quedat amagades dintre els contes per infants? Potser no ho sabrem mai. Però el que si sé, es que la Religió de l’Amor, no morirà mai, encara que hi hagi qui la persegueix. 

                           Joan Ramon Canal

                                                                        Cal Rosal 30/9/99