Autor Tema: Contes de la Mare Oca: La Caputxeta Vermella  (Leído 595 veces)

Desconectado Nuria

  • Administrador
  • *****
  • Mensajes: 573
  • Sexo: Femenino
Contes de la Mare Oca: La Caputxeta Vermella
« : abril 03, 2017, 08:17:38 »
LA CAPUTXETA VERMELLA



Tornant al Trobar leu, aquest conte ens explica d’una manera molt simple i senzilla la derrota de les tropes del rei Pere I a Muret l’any 1.213, quant anaven a ajudar les tropes del Llenguadoc que lluitaven contra la creuada dirigida per Simón de Montfort .
Preguntareu, com és possible que un conte tan bonic, expliqui una derrota de tot un exercit?.
Busquem pistes:
Com explicar una batalla que fou guanyada mitjançant la traïció?
Que s’ha de dir perquè aquesta explicació partidària pugui passar desapercebuda sense ésser descoberta per la inquisició?.
Si fem servir els mots que en aquell temps s’utilitzaven per designar d’una manera subtil, fets o estaments, trobarem que en aquest compte s’utilitza la paraula clau, que marca d’una manera molt significativa la narrativa que s’està exposant. Aquesta paraula és trobar; la caputxeta es troba al llop. Llop era la paraula amb la que els càtars designaven a qualsevol representant de l’església de Roma. Per ells, els càtars, l’església catòlica, era l’església dels Llops, tot fent referència a l’evangeli en que Jesús digué als seus deixebles: “Sereu com xais al mig de llops”. 
Aleshores i partint d’aquesta base podríem explicar el conte axis:

“L’avia està malalta, (La  terra  occitana està  perillosament  amenaçada), la mare,
(La terra catalana) li envia la caputxeta amb una cistelleta plena de menjar, (s’envien els fills catalans amb  i ajut i provisions per defensar el Llenguadoc de la invasió per part  dels creuats) al mig del bosc és troba al llop, (una representació dels invasors, que amb molta astúcia, li fa explicar a on va, com hi va, i que porta) la caputxeta de bona fe li explica, i el llop li ensenya per on pot anar més depresa, (la fa anar per on ell vol. També podria ésser que el llop fos un personatge prou influent, amic de Pere I?.) la qual cosa fa que les tropes és retrasin encara més.
Quant arriba a la casa de l’avia, el llop ja s’ha disfressat com ella. Les paraules de la caputxeta son molt significatives: Quins ulls més grans que tens? Son per veure’t millor. (Espiar-te) Quines orelles més grans que tens? Son per sentir-te millor. (Escoltar declaracions en contra teu). Quines mans més grosses tens? Son per  tocar-te  millor. (Torturar-te). Quina boca més grossa tens?  És per besar-te millor. (Trair-te). I quines dents més grans tens? Son per menjar-te millor. (Aniquilar-te). La pobre caputxeta es va escapar corrents, amagant-se dins l’armari, on segons diu el conte i va trobar l’avia, i allí s’hi van quedar fins que va arribar el caçador que va matar al llop.
El rei Pere I, segons aquest conte, va ésser traït pels llops i mori en la batalla abans esmentada, la batalla de Muret. Els pocs supervivents que van quedar es varen amagar en algun castell, doncs armari te l’arrel en la paraula “arma”, i els senyors de les armes eren els nobles de la terra occitana i catalana, que dintre de les seves possibilitats ajudaven als càtars.
El caçador que havia d’atrapar al llop, torna a ésser una vegada més, la referència al Crist que els ha de salvar.

Però algú em pot dir: La caputxeta vermella, no és un conte de C. Perrault. Nat al segle XVII. Doncs, és un conte del germans Grimm (Alemanya segle XVIII) i no te rés a veure amb els “Contes de ma mare l’Oca”.

Segur?, precisament els germans Grimm, es varen fer famosos per la ...“Seva obra que recull un treball exemplar en estreta col·laboració dels dos germans......en la que recollien contes fantàstics populars, en un llenguatge senzill i directe, d’inestimable efectivitat. De tradició estrangera, també n’hi havia alguna, com son El gat amb botes, la Ventafocs, i Blancaneus, que C. Perrault va recollir ja en els seus Contes de ma mère l’Oie (1697)” Salvat Català 2on. Volum. Pag. 1659.



                     Joan Ramon Canal – gener 2000